Hi ha paisatges que tots identifiquem de seguida encara que no sapiguem exactament on són. Les cases blanques d'Eivissa en són un bon exemple: parets emblanquinades, línies senzilles, portes de colors intensos i una llum mediterrània molt característica.
Aquesta aquarel·la no representa cap lloc real. És una composició original inspirada en l'arquitectura tradicional eivissenca, creada buscant transmetre aquesta sensació de calma que desprenen molts dels seus pobles i racons.
L'arquitectura popular d'Eivissa té un origen molt funcional. Les parets gruixudes i emblanquinades ajudaven a reflectir el sol i mantenir una temperatura més agradable a l'interior durant els mesos més calorosos. Les formes simples responien a les necessitats de cada família i, amb el temps, aquest estil s'ha convertit en un dels símbols més reconeixibles de l'illa.
Des del punt de vista de l'aquarel·la, el principal repte va ser conservar els blancs del paper. En una escena on gairebé tot és blanc, són les ombres les que defineixen el volum de l'edifici. També vaig voler buscar un bon equilibri entre els tons càlids del terra, el blau intens del cel i del mar, i el verd dels arbres.
Aquesta pintura forma part d'una sèrie inspirada en paisatges mediterranis, però sempre des d'una perspectiva creativa, construint escenes originals en lloc de reproduir fotografies o ubicacions concretes.
🎥 Procés complet a YouTube
Comentaris