Laugi78

  De tant en tant m'agrada deixar de banda les paletes plenes de colors i limitar-me a un únic pigment. En aquest cas, l'Índigo. Aquest tipus d'exercicis obliguen a fixar-se molt més en la llum, els contrastos i els valors tonals. Quan desapareix el color, tota la importància recau en la composició i en la manera de construir els volums. La protagonista d'aquesta aquarel·la és una casa tradicional d'Eivissa, amb les seves façanes emblanquinades i les ombres profundes que tant caracteritzen l'arquitectura mediterrània. Personalment, crec que treballar en monocrom és una de les millors maneres de millorar la tècnica amb l'aquarel·la.

 Avui deixo de banda les marines i les esglésies romàniques per compartir una aquarel·la dedicada al món del ferrocarril. La protagonista és una locomotora clàssica avançant entre una massa de vegetació, just abans d'un pas a nivell. M'agradava el contrast entre les formes rectes i robustes del tren i les taques més orgàniques del bosc, aprofitant les possibilitats de l'aquarel·la per treballar els diferents tons de verd. Els trens sempre han tingut una capacitat especial per suggerir moviment i aventura. Encara que la pintura representi un instant concret, és fàcil imaginar el soroll del motor, el balanceig dels vagons i el viatge que continua més enllà del que es veu. Ha estat una obra diferent de les últimes aquarel·les que he compartit, però precisament això és una de les coses que més m'agrada d'aquesta tècnica: permet passar d'un paisatge marí a una escena ferroviària sense perdre la seva frescor. 🎥 Vídeo del procés Si us ha agradat aquesta aquarel·la...

 Avui comparteixo una nova aquarel·la d'una escena tranquil·la: una petita barca de fusta amarrada al costat d'un moll, amb un llac serè al fons. És un d'aquells paisatges senzills que transmeten calma. En aquesta obra he volgut donar protagonisme als reflexos de l'aigua i al contrast entre els tons càlids de la fusta de la barca i els blaus i verds del paisatge. Cada vegada m'agrada més pintar aquest tipus d'escenes. No necessiten grans monuments ni paisatges espectaculars; de vegades una simple barca i una bona llum són suficients per explicar una història. L'aquarel·la continua sorprenent-me per la seva capacitat de suggerir més que no pas descriure, deixant que l'aigua i el pigment facin part de la feina.