Laugi78

Aquesta aquarel·la està inspirada en Santa Maria de Castellmeià , una petita església romànica situada al llogarret de Castellmeià, dins el municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. El monument Es tracta d’un edifici d’estil romànic construït entre els segles XI i XII , situat a uns 100 metres a llevant del Castell de Castellmeià, formant part del conjunt històric del lloc. L’església consta d’una sola nau amb absis semicircular , que presenta una finestra de doble esqueixada. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, està formada per dos arcs de mig punt degradats . A la clau de l’arc interior s’hi pot veure l’ escut heràldic de la família Vergós , un detall que connecta directament el temple amb la història del castell. Anecdotes i curiositats La Mare de Déu de la Llet L’església és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Llet , una advocació medieval que representa la Verge alletant el Nen Jesús. Aquesta imatge va tenir molta devoció en el ...

 Aquesta aquarel·la està inspirada en una de les flors més habituals dels camps a la primavera: la rosella ( Papaver rhoeas ). És una planta herbàcia silvestre de la família de les papaveràcies, molt coneguda pel seu vermell intens que sovint omple marges de camins i camps de cereals. Característiques botàniques La rosella té una flor molt característica formada per quatre pètals grans, fins i delicats , sovint amb una taca negra a la base. Són pètals molt fràgils que cauen amb facilitat si la flor es talla. La tija és recta i pot superar els 60 cm d'alçada , coberta de petits pèls blancs. Les fulles són dentades i es disposen de forma alternada al llarg de la tija. El fruit és una petita càpsula que conté moltes llavors minúscules de color fosc. Usos tradicionals Històricament la rosella s'ha utilitzat tant en la medicina popular com en la gastronomia. En medicina natural, els pètals s'han utilitzat per les seves propietats sedants suaus , especialment per ajudar e...

  Molt bones tornem amb una aquarel·la de l'església romànica de Sant Martí d'Ogassa, un temple amb arrels a l'Alta Edat Mitjana situat a una zona elevada del Ripollès. 📜 Breu història: L'església ja apareix referenciada entre els segles X i XI i va ser consagrada novament per l'abat Oliba el 1024 després de ser reconstruïda. El seu estil és clarament romànic rural, amb una sola nau i un absis semicircular que reflecteixen la simplicitat arquitectònica de lèpoca. Està construïda principalment amb pedra de la zona, cosa que li dóna aquest aspecte robust que em va inspirar. El que em va atraure més va ser la idea d'un edifici petit i silenciós, ambiental enmig del paisatge muntanyós, que sembla observar la natura des de fa gairebé mil anys.