Laugi78

Hi ha aquarel·les que, més enllà del resultat final, acaben guardant una història pròpia. Aquesta és una d'elles. Fa un temps vaig pintar unes aquarel·les per a uns amics. Simplement volia sorprendre'ls amb un regal especial, sense esperar res a canvi. Però fa uns dies van ser ells qui em van sorprendre a mi. Em van regalar una caixa d'aquarel·les Schmincke Horadam i un bloc de paper Arches . Feia temps que tenia ganes de provar les Schmincke i em feia molta il·lusió poder estrenar-les. Pel que fa al paper Arches, ja era un dels meus preferits, així que tenir un bloc nou va ser la cirereta del pastís. I vaig decidir que la primera aquarel·la que pintaria amb aquest regal serien aquestes dues barques a la platja. Estrenant materials Aquesta pintura ha estat, per tant, una mica especial també des del punt de vista tècnic. Era la primera vegada que utilitzava les Schmincke Horadam i el primer full del nou bloc d'Arches. Sempre hi ha una mica d'expectació quan ...

 Hi ha paisatges que tots identifiquem de seguida encara que no sapiguem exactament on són. Les cases blanques d'Eivissa en són un bon exemple: parets emblanquinades, línies senzilles, portes de colors intensos i una llum mediterrània molt característica. Aquesta aquarel·la no representa cap lloc real. És una composició original inspirada en l'arquitectura tradicional eivissenca, creada buscant transmetre aquesta sensació de calma que desprenen molts dels seus pobles i racons. L'arquitectura popular d'Eivissa té un origen molt funcional. Les parets gruixudes i emblanquinades ajudaven a reflectir el sol i mantenir una temperatura més agradable a l'interior durant els mesos més calorosos. Les formes simples responien a les necessitats de cada família i, amb el temps, aquest estil s'ha convertit en un dels símbols més reconeixibles de l'illa. Des del punt de vista de l'aquarel·la, el principal repte va ser conservar els blancs del paper. En una escena on...

Hi ha paisatges que no necessiten grans elements per transmetre una sensació. Una barca varada sobre la sorra, el blau intens del Mediterrani i un cel ple de núvols poden explicar una història sencera. En aquesta aquarel·la vaig voler donar protagonisme al contrast entre la calma del mar i la força del cel. Tot i que la barca és el centre de la composició, són els núvols els que acaben captant la mirada i aportant tensió a l'escena. M'agrada pintar aquest tipus de paisatges marins perquè permeten treballar diferents textures: la fusta envellida de la barca, la sorra, l'aigua i els degradats del cel, tots amb el llenguatge propi de l'aquarel·la. És una obra senzilla en la seva composició, però molt centrada en l'atmosfera i en la llum del Mediterrani.

  🖌️ Ja està oberta la meva botiga de Ko-fi! Des de fa temps comparteixo les meves aquarel·les, il·lustracions i els processos de pintura a les diferents xarxes socials i al canal de YouTube. Moltes persones m'heu preguntat alguna vegada si les obres estaven disponibles per comprar... i per fi puc dir que sí . He obert la meva petita botiga a Ko-fi , on aniré publicant algunes de les meves aquarel·les originals perquè qui vulgui pugui donar-los una nova llar. No hi trobareu impressions ni reproduccions. Cada obra és una aquarel·la original pintada a mà, amb totes les petites variacions i detalls que fan única cada peça. Per què Ko-fi? He escollit aquesta plataforma perquè és molt senzilla i em permet gestionar les vendes directament, sense complicacions. Així puc continuar dedicant més temps al que realment m'agrada: pintar. De moment hi trobareu una primera selecció d'obres, però la idea és anar ampliant el catàleg a mesura que vagi acabant noves aquarel·les. Un p...

  De tant en tant m'agrada deixar de banda les paletes plenes de colors i limitar-me a un únic pigment. En aquest cas, l'Índigo. Aquest tipus d'exercicis obliguen a fixar-se molt més en la llum, els contrastos i els valors tonals. Quan desapareix el color, tota la importància recau en la composició i en la manera de construir els volums. La protagonista d'aquesta aquarel·la és una casa tradicional d'Eivissa, amb les seves façanes emblanquinades i les ombres profundes que tant caracteritzen l'arquitectura mediterrània. Personalment, crec que treballar en monocrom és una de les millors maneres de millorar la tècnica amb l'aquarel·la.

 Avui deixo de banda les marines i les esglésies romàniques per compartir una aquarel·la dedicada al món del ferrocarril. La protagonista és una locomotora clàssica avançant entre una massa de vegetació, just abans d'un pas a nivell. M'agradava el contrast entre les formes rectes i robustes del tren i les taques més orgàniques del bosc, aprofitant les possibilitats de l'aquarel·la per treballar els diferents tons de verd. Els trens sempre han tingut una capacitat especial per suggerir moviment i aventura. Encara que la pintura representi un instant concret, és fàcil imaginar el soroll del motor, el balanceig dels vagons i el viatge que continua més enllà del que es veu. Ha estat una obra diferent de les últimes aquarel·les que he compartit, però precisament això és una de les coses que més m'agrada d'aquesta tècnica: permet passar d'un paisatge marí a una escena ferroviària sense perdre la seva frescor. 🎥 Vídeo del procés Si us ha agradat aquesta aquarel·la...

 Avui comparteixo una nova aquarel·la d'una escena tranquil·la: una petita barca de fusta amarrada al costat d'un moll, amb un llac serè al fons. És un d'aquells paisatges senzills que transmeten calma. En aquesta obra he volgut donar protagonisme als reflexos de l'aigua i al contrast entre els tons càlids de la fusta de la barca i els blaus i verds del paisatge. Cada vegada m'agrada més pintar aquest tipus d'escenes. No necessiten grans monuments ni paisatges espectaculars; de vegades una simple barca i una bona llum són suficients per explicar una història. L'aquarel·la continua sorprenent-me per la seva capacitat de suggerir més que no pas descriure, deixant que l'aigua i el pigment facin part de la feina.

  Avui comparteixo una nova aquarel·la dedicada a Sant Julià de Pedra , una petita església romànica situada al municipi de Bellver de Cerdanya, en un indret elevat que domina el paisatge de l'Alta Cerdanya. Per aquesta obra he utilitzat paper 100% cotó i de gra gruixut , una combinació que permet obtenir textures molt interessants tant en els degradats del cel com en la vegetació. Sempre és interessant provar materials diferents i observar com reaccionen a les capes d'aigua i pigment. Sant Julià de Pedra és un edifici amb una història llarga i complexa. El lloc apareix documentat ja l'any 966 i conserva restes de l'antiga església preromànica. Durant el segle XII va ser profundament reformada, incorporant elements característics del romànic que encara avui es poden observar. Al llarg dels segles també va patir moments difícils. Va ser saquejada, incendiada durant la Guerra Civil i parcialment ensorrada. Finalment, entre els anys 1983 i 1984, va ser restaurada per re...

 Aquesta aquarel·la vaig escollir l'índigo, un color que funciona molt bé per representar el mar, els núvols i les ombres. Amb una paleta tan limitada, el repte deixa de ser el color i passa a ser la llum, el contrast i l'atmosfera. La imatge mostra una barca varada a la platja mentre les onades arriben a la sorra sota un cel carregat de núvols. Una escena senzilla, però que em va permetre experimentar amb els diferents matisos que es poden obtenir a partir d'un únic pigment. De vegades és sorprenent veure com un sol color pot donar tant de joc. 🎥 Vídeo del procés Si us ha agradat aquesta aquarel·la, podeu veure tot el procés de pintura en temps real al meu canal de YouTube.

 Aquesta aquarel·la és una escena més lliure del que acostumo a fer: una barca a la vora d’un llac, sense un lloc concret. En aquest cas, el més interessant no és tant el tema com el suport . He utilitzat paper satinat , que normalment no faig servir per paisatge, ja que acostumo a treballar amb paper de gra fi o gruixut. El paper satinat El paper satinat té una superfície molt més llisa, cosa que fa que l’aigua i el pigment es comportin de manera diferent. En aquesta prova he notat que: els colors queden més uniformes i suaus , l’aigua es desplaça més fàcilment i costa mes "controlar-la". L’aquarel·la A nivell de composició, he intentat treballar: la perspectiva del terra , per portar la mirada cap a la barca, el contrast entre terra, aigua i cel , i un cel amb força moviment , per donar més ambient a l’escena. Ha sigut una prova interessant per veure com respon aquest tipus de paper en un paisatge, i  repetiré per acabar d’entendre millor com treballar-...

Aquesta aquarel·la està inspirada en Santa Maria de Castellmeià , una petita església romànica situada al llogarret de Castellmeià, dins el municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. El monument Es tracta d’un edifici d’estil romànic construït entre els segles XI i XII , situat a uns 100 metres a llevant del Castell de Castellmeià, formant part del conjunt històric del lloc. L’església consta d’una sola nau amb absis semicircular , que presenta una finestra de doble esqueixada. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, està formada per dos arcs de mig punt degradats . A la clau de l’arc interior s’hi pot veure l’ escut heràldic de la família Vergós , un detall que connecta directament el temple amb la història del castell. Anecdotes i curiositats La Mare de Déu de la Llet L’església és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Llet , una advocació medieval que representa la Verge alletant el Nen Jesús. Aquesta imatge va tenir molta devoció en el ...

 Aquarel·la de un dolmen , una construcció megalítica prehistòrica formada per grans blocs de pedra. Què és un dolmen? Els dòlmens són estructures construïdes durant el Neolític , fa milers d’anys, i generalment s’utilitzaven com a tombes col·lectives . Estan formats per diverses pedres verticals que sostenen una gran llosa horitzontal a la part superior, creant una mena de cambra interior. Context i significat Aquestes construccions es troben a moltes zones d’Europa i sovint estan situades en llocs elevats o amb certa visibilitat, fet que fa pensar que també podien tenir un component simbòlic o ritual . Encara avui dia transmeten una sensació de misteri i connexió amb el passat , com si fossin testimonis silenciosos d’una època molt llunyana.

  Aquesta aquarel·la està inspirada en el Castellot de Beuda , també conegut com el Castell dels Moros , una antiga fortificació situada al municipi de Beuda, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta d'una construcció d'origen romànic que es remunta aproximadament als segles X i XI . Actualment es troba en estat de ruïna, però encara es poden distingir parts dels murs i de les estructures defensives. El castell està situat en un punt estratègic sobre un turó , des d'on es tenen bones vistes de la zona. Aquesta posició elevada era habitual en les fortificacions medievals, ja que permetia controlar el territori del voltant. Segons es creu, aquest castell podria haver estat la residència original dels senyors de Beuda , abans que es construís el que més tard es coneixeria com el Castell Nou o la Masia del Castell , situada més a prop del nucli del poble. Avui dia és un lloc que es pot visitar fent rutes de senderisme des de Beuda , i tot i que només en queden ruïnes, encara...

 Aquesta aquarel·la està inspirada en una de les flors més habituals dels camps a la primavera: la rosella ( Papaver rhoeas ). És una planta herbàcia silvestre de la família de les papaveràcies, molt coneguda pel seu vermell intens que sovint omple marges de camins i camps de cereals. Característiques botàniques La rosella té una flor molt característica formada per quatre pètals grans, fins i delicats , sovint amb una taca negra a la base. Són pètals molt fràgils que cauen amb facilitat si la flor es talla. La tija és recta i pot superar els 60 cm d'alçada , coberta de petits pèls blancs. Les fulles són dentades i es disposen de forma alternada al llarg de la tija. El fruit és una petita càpsula que conté moltes llavors minúscules de color fosc. Usos tradicionals Històricament la rosella s'ha utilitzat tant en la medicina popular com en la gastronomia. En medicina natural, els pètals s'han utilitzat per les seves propietats sedants suaus , especialment per ajudar e...

  Molt bones tornem amb una aquarel·la de l'església romànica de Sant Martí d'Ogassa, un temple amb arrels a l'Alta Edat Mitjana situat a una zona elevada del Ripollès. 📜 Breu història: L'església ja apareix referenciada entre els segles X i XI i va ser consagrada novament per l'abat Oliba el 1024 després de ser reconstruïda. El seu estil és clarament romànic rural, amb una sola nau i un absis semicircular que reflecteixen la simplicitat arquitectònica de lèpoca. Està construïda principalment amb pedra de la zona, cosa que li dóna aquest aspecte robust que em va inspirar. El que em va atraure més va ser la idea d'un edifici petit i silenciós, ambiental enmig del paisatge muntanyós, que sembla observar la natura des de fa gairebé mil anys.