Laugi78

 Avui deixo de banda les marines i les esglésies romàniques per compartir una aquarel·la dedicada al món del ferrocarril. La protagonista és una locomotora clàssica avançant entre una massa de vegetació, just abans d'un pas a nivell. M'agradava el contrast entre les formes rectes i robustes del tren i les taques més orgàniques del bosc, aprofitant les possibilitats de l'aquarel·la per treballar els diferents tons de verd. Els trens sempre han tingut una capacitat especial per suggerir moviment i aventura. Encara que la pintura representi un instant concret, és fàcil imaginar el soroll del motor, el balanceig dels vagons i el viatge que continua més enllà del que es veu. Ha estat una obra diferent de les últimes aquarel·les que he compartit, però precisament això és una de les coses que més m'agrada d'aquesta tècnica: permet passar d'un paisatge marí a una escena ferroviària sense perdre la seva frescor. 🎥 Vídeo del procés Si us ha agradat aquesta aquarel·la...

 Avui comparteixo una nova aquarel·la d'una escena tranquil·la: una petita barca de fusta amarrada al costat d'un moll, amb un llac serè al fons. És un d'aquells paisatges senzills que transmeten calma. En aquesta obra he volgut donar protagonisme als reflexos de l'aigua i al contrast entre els tons càlids de la fusta de la barca i els blaus i verds del paisatge. Cada vegada m'agrada més pintar aquest tipus d'escenes. No necessiten grans monuments ni paisatges espectaculars; de vegades una simple barca i una bona llum són suficients per explicar una història. L'aquarel·la continua sorprenent-me per la seva capacitat de suggerir més que no pas descriure, deixant que l'aigua i el pigment facin part de la feina.

  Avui comparteixo una nova aquarel·la dedicada a Sant Julià de Pedra , una petita església romànica situada al municipi de Bellver de Cerdanya, en un indret elevat que domina el paisatge de l'Alta Cerdanya. Per aquesta obra he utilitzat paper 100% cotó i de gra gruixut , una combinació que permet obtenir textures molt interessants tant en els degradats del cel com en la vegetació. Sempre és interessant provar materials diferents i observar com reaccionen a les capes d'aigua i pigment. Sant Julià de Pedra és un edifici amb una història llarga i complexa. El lloc apareix documentat ja l'any 966 i conserva restes de l'antiga església preromànica. Durant el segle XII va ser profundament reformada, incorporant elements característics del romànic que encara avui es poden observar. Al llarg dels segles també va patir moments difícils. Va ser saquejada, incendiada durant la Guerra Civil i parcialment ensorrada. Finalment, entre els anys 1983 i 1984, va ser restaurada per re...

 Aquesta aquarel·la vaig escollir l'índigo, un color que funciona molt bé per representar el mar, els núvols i les ombres. Amb una paleta tan limitada, el repte deixa de ser el color i passa a ser la llum, el contrast i l'atmosfera. La imatge mostra una barca varada a la platja mentre les onades arriben a la sorra sota un cel carregat de núvols. Una escena senzilla, però que em va permetre experimentar amb els diferents matisos que es poden obtenir a partir d'un únic pigment. De vegades és sorprenent veure com un sol color pot donar tant de joc. 🎥 Vídeo del procés Si us ha agradat aquesta aquarel·la, podeu veure tot el procés de pintura en temps real al meu canal de YouTube.

 Aquesta aquarel·la és una escena més lliure del que acostumo a fer: una barca a la vora d’un llac, sense un lloc concret. En aquest cas, el més interessant no és tant el tema com el suport . He utilitzat paper satinat , que normalment no faig servir per paisatge, ja que acostumo a treballar amb paper de gra fi o gruixut. El paper satinat El paper satinat té una superfície molt més llisa, cosa que fa que l’aigua i el pigment es comportin de manera diferent. En aquesta prova he notat que: els colors queden més uniformes i suaus , l’aigua es desplaça més fàcilment i costa mes "controlar-la". L’aquarel·la A nivell de composició, he intentat treballar: la perspectiva del terra , per portar la mirada cap a la barca, el contrast entre terra, aigua i cel , i un cel amb força moviment , per donar més ambient a l’escena. Ha sigut una prova interessant per veure com respon aquest tipus de paper en un paisatge, i  repetiré per acabar d’entendre millor com treballar-...

Aquesta aquarel·la està inspirada en Santa Maria de Castellmeià , una petita església romànica situada al llogarret de Castellmeià, dins el municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. El monument Es tracta d’un edifici d’estil romànic construït entre els segles XI i XII , situat a uns 100 metres a llevant del Castell de Castellmeià, formant part del conjunt històric del lloc. L’església consta d’una sola nau amb absis semicircular , que presenta una finestra de doble esqueixada. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, està formada per dos arcs de mig punt degradats . A la clau de l’arc interior s’hi pot veure l’ escut heràldic de la família Vergós , un detall que connecta directament el temple amb la història del castell. Anecdotes i curiositats La Mare de Déu de la Llet L’església és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Llet , una advocació medieval que representa la Verge alletant el Nen Jesús. Aquesta imatge va tenir molta devoció en el ...