Laugi78

 Hi ha paisatges que tots identifiquem de seguida encara que no sapiguem exactament on són. Les cases blanques d'Eivissa en són un bon exemple: parets emblanquinades, línies senzilles, portes de colors intensos i una llum mediterrània molt característica. Aquesta aquarel·la no representa cap lloc real. És una composició original inspirada en l'arquitectura tradicional eivissenca, creada buscant transmetre aquesta sensació de calma que desprenen molts dels seus pobles i racons. L'arquitectura popular d'Eivissa té un origen molt funcional. Les parets gruixudes i emblanquinades ajudaven a reflectir el sol i mantenir una temperatura més agradable a l'interior durant els mesos més calorosos. Les formes simples responien a les necessitats de cada família i, amb el temps, aquest estil s'ha convertit en un dels símbols més reconeixibles de l'illa. Des del punt de vista de l'aquarel·la, el principal repte va ser conservar els blancs del paper. En una escena on...

Hi ha paisatges que no necessiten grans elements per transmetre una sensació. Una barca varada sobre la sorra, el blau intens del Mediterrani i un cel ple de núvols poden explicar una història sencera. En aquesta aquarel·la vaig voler donar protagonisme al contrast entre la calma del mar i la força del cel. Tot i que la barca és el centre de la composició, són els núvols els que acaben captant la mirada i aportant tensió a l'escena. M'agrada pintar aquest tipus de paisatges marins perquè permeten treballar diferents textures: la fusta envellida de la barca, la sorra, l'aigua i els degradats del cel, tots amb el llenguatge propi de l'aquarel·la. És una obra senzilla en la seva composició, però molt centrada en l'atmosfera i en la llum del Mediterrani.

  🖌️ Ja està oberta la meva botiga de Ko-fi! Des de fa temps comparteixo les meves aquarel·les, il·lustracions i els processos de pintura a les diferents xarxes socials i al canal de YouTube. Moltes persones m'heu preguntat alguna vegada si les obres estaven disponibles per comprar... i per fi puc dir que sí . He obert la meva petita botiga a Ko-fi , on aniré publicant algunes de les meves aquarel·les originals perquè qui vulgui pugui donar-los una nova llar. No hi trobareu impressions ni reproduccions. Cada obra és una aquarel·la original pintada a mà, amb totes les petites variacions i detalls que fan única cada peça. Per què Ko-fi? He escollit aquesta plataforma perquè és molt senzilla i em permet gestionar les vendes directament, sense complicacions. Així puc continuar dedicant més temps al que realment m'agrada: pintar. De moment hi trobareu una primera selecció d'obres, però la idea és anar ampliant el catàleg a mesura que vagi acabant noves aquarel·les. Un p...

  De tant en tant m'agrada deixar de banda les paletes plenes de colors i limitar-me a un únic pigment. En aquest cas, l'Índigo. Aquest tipus d'exercicis obliguen a fixar-se molt més en la llum, els contrastos i els valors tonals. Quan desapareix el color, tota la importància recau en la composició i en la manera de construir els volums. La protagonista d'aquesta aquarel·la és una casa tradicional d'Eivissa, amb les seves façanes emblanquinades i les ombres profundes que tant caracteritzen l'arquitectura mediterrània. Personalment, crec que treballar en monocrom és una de les millors maneres de millorar la tècnica amb l'aquarel·la.

 Avui deixo de banda les marines i les esglésies romàniques per compartir una aquarel·la dedicada al món del ferrocarril. La protagonista és una locomotora clàssica avançant entre una massa de vegetació, just abans d'un pas a nivell. M'agradava el contrast entre les formes rectes i robustes del tren i les taques més orgàniques del bosc, aprofitant les possibilitats de l'aquarel·la per treballar els diferents tons de verd. Els trens sempre han tingut una capacitat especial per suggerir moviment i aventura. Encara que la pintura representi un instant concret, és fàcil imaginar el soroll del motor, el balanceig dels vagons i el viatge que continua més enllà del que es veu. Ha estat una obra diferent de les últimes aquarel·les que he compartit, però precisament això és una de les coses que més m'agrada d'aquesta tècnica: permet passar d'un paisatge marí a una escena ferroviària sense perdre la seva frescor. 🎥 Vídeo del procés Si us ha agradat aquesta aquarel·la...

 Avui comparteixo una nova aquarel·la d'una escena tranquil·la: una petita barca de fusta amarrada al costat d'un moll, amb un llac serè al fons. És un d'aquells paisatges senzills que transmeten calma. En aquesta obra he volgut donar protagonisme als reflexos de l'aigua i al contrast entre els tons càlids de la fusta de la barca i els blaus i verds del paisatge. Cada vegada m'agrada més pintar aquest tipus d'escenes. No necessiten grans monuments ni paisatges espectaculars; de vegades una simple barca i una bona llum són suficients per explicar una història. L'aquarel·la continua sorprenent-me per la seva capacitat de suggerir més que no pas descriure, deixant que l'aigua i el pigment facin part de la feina.