Aquarel·les florals

Molt bones durant el final del mes passat (febrer) va haver-hi un repte de fer una flor cada dia, de les 12 en vaig fer 9, no sóc molt amic de fer aquest tipus de reptes, però aquest cop em vaig animar, i probablement en faci més, ja que em serveixen per sortir de la zona de confort i fer temàtiques que per norma general no faria o que faig poc.

El repte el va porposar https://www.instagram.com/annabolivar.art/

Aquí ús deixo algunes de les que vaig fer la resta les podeu veure al meu Instagram

La primera van ser unes roses

Uns lliris, de les que vaig fer a mi és la que més m'agrada.

Les flors dels cireres són realment molt boniques, tenen un encant i un romanticisme únic

I finalment unes peònies per tancar l'entrada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquarel·les al aire lliure a Calella, Sant Pol de Mar i Canet de Mar i alguna que altre pintada a casa

Molt bones ! Toca posar-nos al dia amb les aquarel·les d'aquestes últimes setmanes : Comencem a les sortides a pintar a l'aire lliure. Amb el grup de pintura vàrem fer una sortida a pintar a la platja de Calella I una altra sortida a la creu del Pedracastell també coneguda com a creu de Canet, on vaig estrenar el nou cavallet de pintura, el qual podem dir que és una millora quant a pes (és més lleuger) i mes comoditat perquè te la bandeja per posar la paleta, pinzells, etc. i la part on posem el paper és més fàcil i ràpid de moure l'angle d' inclinació del paper. A part de les sortides amb els amics, també vaig fer una sortida en solitari a la platja de Sant Pol de Mar que vaig aprofitar per gravar i fer-li un vídeo per YouTube Aquí us deixo el vídeo per si el voleu veure Però no solament pinto a l'aire lliure, a casa també toca fer els deures . Aquarel·l...

Més informació

Pintant Sant Martí d’Ogassa en aquarel·la

Molt bones tornem amb una aquarel·la de l'església romànica de Sant Martí d'Ogassa, un temple amb arrels a l'Alta Edat Mitjana situat a una zona elevada del Ripollès. 📜 Breu història: L'església ja apareix referenciada entre els segles X i XI i va ser consagrada novament per l'abat Oliba el 1024 després de ser reconstruïda. El seu estil és clarament romànic rural, amb una sola nau i un absis semicircular que reflecteixen la simplicitat arquitectònica de lèpoca. Està construïda principalment amb pedra de la zona, cosa que li dóna aquest aspecte robust que em va inspirar. El que em va atraure més va ser la idea d'un edifici petit i silenciós, ambiental enmig del paisatge muntanyós, que sembla observar la natura des de fa gairebé mil anys.

Més informació

Laugi78

Cercar en aquest blog