Aquesta aquarel·la és una escena més lliure del que acostumo a fer: una barca a la vora d’un llac, sense un lloc concret.
En aquest cas, el més interessant no és tant el tema com el suport. He utilitzat paper satinat, que normalment no faig servir per paisatge, ja que acostumo a treballar amb paper de gra fi o gruixut.
El paper satinat
El paper satinat té una superfície molt més llisa, cosa que fa que l’aigua i el pigment es comportin de manera diferent.
En aquesta prova he notat que:
- els colors queden més uniformes i suaus,
- l’aigua es desplaça més fàcilment i costa mes "controlar-la".
L’aquarel·la
A nivell de composició, he intentat treballar:
- la perspectiva del terra, per portar la mirada cap a la barca,
- el contrast entre terra, aigua i cel,
- i un cel amb força moviment, per donar més ambient a l’escena.
Ha sigut una prova interessant per veure com respon aquest tipus de paper en un paisatge, i repetiré per acabar d’entendre millor com treballar-hi.
Comentaris