Aquesta aquarel·la està inspirada en Santa Maria de Castellmeià , una petita església romà nica situada al llogarret de Castellmeià , dins el municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.
El monument
Es tracta d’un edifici d’estil romà nic construït entre els segles XI i XII, situat a uns 100 metres a llevant del Castell de Castellmeià , formant part del conjunt històric del lloc.
L’església consta d’una sola nau amb absis semicircular, que presenta una finestra de doble esqueixada. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, està formada per dos arcs de mig punt degradats.
A la clau de l’arc interior s’hi pot veure l’escut herà ldic de la famÃlia Vergós, un detall que connecta directament el temple amb la història del castell.
Anecdotes i curiositats
La Mare de Déu de la Llet
L’església és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Llet, una advocació medieval que representa la Verge alletant el Nen Jesús. Aquesta imatge va tenir molta devoció en el seu moment, especialment entre dones que demanaven protecció i ajuda en la lactà ncia.
Panteó dels senyors del castell
Tot i la seva mida reduïda, l’església va funcionar com a lloc d’enterrament dels senyors del castell de Castellmeià , fet que explica la presència de l’escut herà ldic a la porta.
Una imatge curiosa: Quixot i Sancho
En algunes descripcions populars, el conjunt format pel castell i l’església s’ha comparat amb Don Quixot i Sancho Panza: el castell, més alt i esvelt, faria de Quixot, mentre que l’església, més petita i robusta, recordaria a Sancho.
L’origen del nom
El lloc apareix documentat l’any 1044 com a castrum Mediani. Amb el temps, el nom va evolucionar fins a Castellmeià , reflectint la importà ncia del castell dins el conjunt.
És una d’aquelles construccions petites però amb molta història al darrere.
Comentaris